P O E M E S E S P A R S O S
Publicats ( o no ) a les xarxes socials
Vigila amb els espectres
i els somnis irrealitzables:
És possible que te n'arribin
factures o multes endarrerides.
No et preocupis per res.
Al final ens trobarem allà
on ens crida la dalla, estem
fets per això encara que
ens diguin que cal evitar
els camins que s'apropen.
Per un forat -que no deixa de ser un sot
fet en les pedres més dures del nostre cos-,
podeu intentar veure què ens manca,
i sense possibilitat de punt de fuga.
Caveu, cavem...
Amb les escletxes
el líquid ens transforma
la paret dreta.
La cel·la estreta
la llum descomponia
alliberant-los.
No totes les portes
es poden obrir a puntades.
Potser cal trucar abans
per si encara, sí, encara
ens les obren amb la clau
mestra de les sorpreses.
Res tan càlid
Com la proximitat d'una pell.
Res tan fràgil.
Res no justifica ser-ne flagell.
Tot el que crema
del foc és nostre: brasa
som del que fórem.
Claror que ens mostra
interiors. Enfoca
buidors fredes.
Amor és una flassada
antiga per coneguda,
amb innombrables estrips
i vores recosides cent vegades.
Cal trobar el fil i l'agulla
-si, potser aquella amb restes de sang-
i estar disposats a embastar
-si no en sabem més o oblidàvem-
o sargir mentre siguem a temps.
HAIKU
Esperem unes
benignes fades d'ombres
que ens aixopluguin
La poesia
ens convocà, i nosaltres
ens enllaçàrem.
Passant. Imatges mogudes,
talment com nosaltres
Llums enganyadores potser.
La velocitat ens confon.
Caldrà fixar gestos i proximitats.
El mar ens bressola a Sa Tuna.
Temporal de sensacions
i sensacions intemporals.
Begur en temps de mal temps:
Qui no voldria muntar cavallet
aquí, sobretot tardor i hivern!
SERRADURES
Jo, clenxinat de petit...
I aquelles fotos les he perdudes
també, o te les has quedades,
en una venjança en blanc i negre.
Les d'Armènia no, eren temps
més moderns
i no els guardo en paper…
Platja, sorra i nit.
Amor i companyia.
Els teus ulls fit a fit:
Desig que no desistia.
No importa. Un esclafit
en un moment eixiria.
Poesia és també un #boxcollage
que t'increpa o pregunta.
És moltes coses i a la vegada Res.
Picar la dura pedra de nosaltres
amb l'escarpra menjada i el martell amb mànec estellat,
però picar.
Trencadís
o TrencaEndins?
Somnis al·lèrgics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada