Reina d’espases
Per què em fas venir? Per a ensenyar-me el bé que vius ara, amb els calés que et van deixar els amics? Ja els has entabanat també a la Laura i l’Àlex com a tants d’altres? Per què m’has fet venir a aquest pis que era dels dos? Per intentar seduir-me com el darrer cop? Va tenir un punt d’excitant, ho reconec. Vaig tancar els ulls quan m’entrava la teva llengua a la boca. Els vaig obrir, i em sotjaves, esperant la meva reacció. Em vas posar en un compromís. La teva mirada no era de desig, sinó de victòria, et separares del meu cos i m’avergonyí adonar-me de la meva erecció.
…………………………………………………………………………………………………..
I ara vols que et rellegeixi la carta que vaig enviar per partir peres, per què remenar la merda? Millor encara, proposes rellegir el conveni de divorci com un joc: a cada cosa que et molesti, una peça de roba fora. Sí que has canviat, noia!, abans eres molt poc llençada. M’hi nego en rodó i em dius, desvergonyida, que ja ho faràs tu, que així comprovaré com et vaig deixar en pilotes. No vull discutir, crec que no seràs capaç de fer-ho i sé com t’agrada mentir i provocar-me. Vas escampar que era una persona furiosa amb atacs d’ira, engalipant a tothom com tantes altres coses. Ho vols? Doncs llegeixo.
…………………………………………………………………………………………………..
Comencem per la casa: el conveni fixava que era meva i seria sempre meva, però amb un usdefruit per a tu i la clàusula que jo no podria entrar-hi fins que tu em donessis permís. En aquest moment i seguint les meves paraules, has descordat la faldilla i te l’has treta molt lentament i has assenyalat el teu entrecuix en sentir aquest punt 1.2 dels acords. Dius que ara potser et ve de gust que hi entri, i em poso de pell de gallina.
La brusa ja molt entreoberta ha caigut damunt el sofà en recordar el corresponent al vehicle, recordant-me que tu et vas quedar el nou i gran i a mi em vas deixar el que té dotze anys. Dius, traient-te els sostens Vena Bra de Lascivious, en una sola maniobra, que amb el que t’has estalviat et vas fer una operació per rejovenir els pits en tants anys com té l’andròmina que em va tocar a mi. M’ensenyes unes metes suaus i turgents. T’aixeques i em passeges l’aurèola rosada per la galta i per la barba, que dius que t’excita els mugrons.
En l’apartat quadres de pintors importants, l’1.7, dius que segueixen en el mateix lloc menys dos que va canviar per unes vacances a Cannes. El dropo de l’agència de viatges t’hi va portar i va intentar-ho amb tu a La Croisette, però no va estar a l'altura, tenia un cotxe petit com el meu em dius maliciosament, i aquells mateixos dies els van trobar estimbats a ell i cotxe.
Expliques que el mirall grandiós que presidia el sostre de la cambra de matrimoni, de l’apartat 1.8, segueix allà i que si pogués parlar de les festes i trobades, jocs i posicions, sobretot amb amigues conegudes, em posaria vermell i tot. D’enveja. Com ho saps que era un dels meus somnis eròtics de sempre una bona partida a tres bandes! Pregunto per l’Anna i em diu que malauradament va aparèixer morta amb una xeringa al braç. Segons ella no va poder aguantar que la deixés, tot i que era molt passiva i obedient al llit i li agradava, i usava bons cotxes esportius. Ha dit tot això traient-se les arracades i el collar d’or.
…………………………………………………………………………………………………..
M’arrossegues materialment per terra, amb el sexe entre les dents, i amb un cop de maluc obres la porta de l’habitació i l’espectacle que s’hi mostra és dantesc. Ella, la nostra amiga Laura, degollada, amb el cap mig penjant i una bava espessa sortint de la boca. Ell, l’Àlex, despullat i amb ferides per tot i especialment a l’engonal. Sembla que em miri fixament, encara és viu però no per molta estona. Em convences perquè intenti aixecar-lo fins a una cadira, però no puc, pesa massa, i el cinturó de pell que duu estrenyent-li el coll, no m’ajuda gens, i així i tot hi insisteixes. Em dius que haurem de trucar a la Policia i explicar que els hem trobat així, i que jo et segueixi el joc. L’Àlex, abans del darrer sospir, la mira a ella i a mi i intenta dir quelcom. ‘Ell…’ sembla que digui. Dius que has recordat com l’Àlex volia dur-te al llit -sempre ho havia volgut el porc- però avui no ha aguantat gens, no se li aixecava. Expliques que els has mort els dos en un moment d’ira, i m’ensenyes un paper on hi ha, és cert, la teva confessió dels crims”.
…………………………………………………………………………………………………..
En aquests paràgrafs del text que vaig llegint ja només portes les bragues posades i vas jugant amb la goma. Em dius que és un tanga de Journelle que és més sexi que el Frida de Serendipity Intimates, molt exclusiu i és clar, molt car, però que la marca és molt adequada per a tu. I per a aquest moment.
Tot el que portaves jeu damunt del sofà de pell, que sembla suau com tu. Treus un objecte. Faig un bot a la cadira: sembla un matxet de grans dimensions. Em mostres que és de silicona i em tranquil·litzo: no he vist mai armes i menys de color fúcsia. El poses entre els pits, l’estrenys i el llepes, després va a parar dins les calces i el mous. La teva cara, estranya, m’excita Que si estic gelós del matxet i si el vull substituir ‘pels temps d’abans, avui i mai més’? No puc més i m’acosto a les teves cames, les tanco i mentre et beso, et trec Le Petit Trou molt a poc a poc. Poses ulls en blanc, la lentitud t’agrada, m’agafes la mà, i fas entrar molts dits a la teva font del plaer.
Vols que et mengi, que t’ho dec, que posi la meva boca allà. M’amara l'olor quasi oblidada. Prenc el botó i xarrupo. Dius que m’aturi i m’estiri. No sento la meva cremallera, però t’asseus a la meva cara. Els gestos creixen i et corres amb la meva llengua dins com et demanava.
T’has despullat del tot ràpidament. Has dit que calia refer-me, que em desitjaves ara mateix, i primer amb la mà i després amb els durs mugrons he reviscolat. Noto un calfred quan m’has deixat les mànigues a mig baixar. Sembla una camisa de força perquè m’he quedat lligat i no és gens agradós. El teu sexe s’encaixa en el meu, i l’extra de la pastilla blava que m’havia pres abans de venir per si un cas, fa que el tràfec m’acosti al barranc.
…………………………………………………………………………………………………..
I ara què fas empassant-te aquest paper? Eh? Era la confessió d’haver mort els amics? I ara ja no existirà!... Em passes la bola de paper de la teva boca a la meva i amb un estremiment de plaer me l’empasso. Em cavalques amb fúria. Noto el teu sexe moll i com hi rellisco! No et puc tocar, m’ho dius i repeteixes rient, però ho fas tu amb dits molt hàbils, com t’havia agradat sempre. Estàs abassegadora, brutal, desconeguda, m’arrenques els botons de la camisa amb les dents i després les mànigues. Ja soc lliure, així i tot poc em puc moure amb el teu cos, meravellós, si, al damunt. Amb l’altra mà, busques al sofà.
Panteixes en un llarg orgasme, com mai en molts anys, tanques i obres els ulls, com boja i rius i plores alhora. És un devessall de crits i de líquid que flueix. Exhaust et contemplo i penso que mai m’havia sentit així. Filets de suor ens ajunten.
Ara, però, per què agafes això? Del consolador surt un ganivet! No me’l clavis, per favor! No! L’agafo per impedir que em matis i tu ho fas per la fulla, degotant sang damunt teu i meu. Et corres més amb crits paorosos. Què fas! No et tiris damunt meu, tel clavaràs! Nooo!, quan vingui algú espantat pels crits, semblarà que jo... que jo soc el culpable de...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
.jpg)
